Consells nutrició i estil de vida

Consells d’Òscar Fernández

Tota la selecció de consells plantejats pel tècnic del Club Esportiu Mediterrani, Òscar Fernández

MOVIT Dance Program és una sessió d’entrenament a través del ball, en el qual es presenten diferents coreografies tancades en una mateixa sessió. L’usuari no sols realitza exercici físic mentre balla, sinó que aprèn gràcies a una metodologia senzilla i directa que MOVIT utilitza.

MOVIT es basa, principalment, en el ball llatí, però també utilitza estils urbans com el funk o l’hip hop, per a donar més varietat de moviments, coordinació i expressió corporal a les seves coreografies.

Encara que MOVIT utilitza coreografies senzilles d’aprendre, divertides, pretén allunyar-se dels programes tancats que existeixen, on es realitza coreografies d’animació, és a dir coreografies molt senzilles on s’aprenen per imitació de l’animador, sense fase prèvia d’aprenentatge.

MOVIT puja un nivell aquest tipus de coreografies, donant més fluïdesa en les combinacions, allunyant el ball del fitness i apropant-les més a la dansa, de tal manera que l’usuari té molta més sensació d’estar ballant.

Les coreografies de MOVIT, encara que continuen sent d’un nivell senzill, incorpora més nombre de passos o variacions de ball en les seves coreografies, per això és necessari l’ús d’una fase prèvia d’ensenyament per part del monitor, que li retorna l’estatus de tècnic i no sols d’animador.

Aquesta fase la denominem tutorial i la metodologia utilitzada per a ensenyar, és molt fàcil de seguir i comprensible per part de l’usuari (metodologia progressiva d’ensenyament: MPS).

El mètode MOVIT permet, a partir de passos molt senzills, aprendre combinacions de ball més complexes, d’una manera rapida, senzilla i divertida.

L’objectiu principal de Movit és que l’usuari realitzi un exercici cardiovascular, de resistència i coordinació, alhora que aprèn a ballar d’una manera divertida i amena.

  • Intensitat Baixa-Mitja
  • Coordinació Baixa – Mitjana


A qui va dirigit?

A totes aquelles persones que volen realitzar classes de ball, amb coreografies senzilles i divertides, però allunyant-se de coreografies més fitness i repetitives, que utilitzen altres programes de ball.

Òscar Fernández
Tècnic CE Mediterrani – Creador i coreògraf de Movit

DANCE STYLES: Millora de cos i ment a través del ball – Òscar Fernández assessor tècnic i creador mètode Dance styles                                         

Què és DANCE STYLES?

DANCE STYLES és una sessió d’exercici cardiovascular que es realitza a través de la música i la dansa aportant, a més, grans beneficis en el nostre sistema muscular i estat mental.

El ball, pensat i preparat, com una eina per a fer exercici, és un dels esports mes complets que existeixen i que donen grans beneficis tant al nostre cos com a la nostra ment, no sols perquè s’utilitza tot el cos com a eina de moviment de càrrega, sinó també perquè amb ell, expressem i representem emocions i sensacions, que entren pels nostres sentits gràcies, sobretot, a un canal com és la música.

DANCE STYLES es basa en l’evolució de diferents disciplines de dansa que posseeixen diferents tempos, intensitats, i sobretot, de diferent expressió corporal. Aquestes disciplines es van realitzant al llarg d’un període determinat de temps, que va d’acord amb la progressió de l’alumnat, sempre pres com a grup. El grup va aprenent a assimilar i a executar les diferents tècniques i variacions de ball d’una manera fàcil, divertida i progressiva.

Disciplines de dansa

DANCE STYLES es forma, principalment, per tres grans disciplines: 

FUNKY, STREET, LÍRIC i les diferents variants que contenen cadascun d’ells.

Quins beneficis aporta el ball?

El ball ajuda a la millora de tres factors físics: el sistema cardiovascular, sistema muscular i sistema neuronal.

Benefici cardiovascular: En ballar, com en qualsevol activitat cardiovascular intensa, es protegeix el nostre sistema circulatori, es reforça les nostres artèries i cor, i, s’oxigena el nostre cos, augmentant la nostra capacitat pulmonar.

Beneficis musculars: Ballar implica moure i activar una gran quantitat de grups musculars, entre els quals es troben els principals: cames, braços, glutis, cintura, abdomen…
Aquest moviment estimula la coordinació i la nostra capacitat propioceptiva, millorant també la nostra agilitat i equilibri corporal.

Benefici neuronal: Quan ballem ens envaeix una sensació d’alegria, desinhibició i benestar. Això és degut perquè en ballar es provoca l’alliberament de les endorfines i augment de l’adrenalina, responsables de la sensació de benestar, i les dopamines i serotonines, que són neurotransmissors que estimulen la relaxació.

Per això la dansa es converteix en una molt bona eina per a combatre l’estrès i l’ansietat de la nostra rutina diària.

A qui va dirigit?

DANCE STYLES  pot realitzar-ho tota aquella persona que no tingui cap problema cardiovascular o muscular, que li agradi el ball i la música, i realitzar esport d’una manera grupal i interactiva.

Encara que l’execució de les coreografies és d’un nivell mitjà, el sistema didàctic progressiu que utilitza DANCE STYLES, permet poder realitzar-la persones de qualsevol nivell que tinguin un com a objectiu aprendre i millorar el seu nivell al mateix temps que es diverteix fent esport.

STRECHMOVES: Estira el teu cos
Òscar Fernández assessor tècnic Club Esportiu Mediterrani

Strechmoves és una sessió tancada d’entrenament, corporal i mental, progressiu, on es trasllada els beneficis de l’entrenament personal a les classes col·lectives. Com qualsevol mena d’entrenament amb objectius de llarga durada, es realitza la mateixa sessió durant un període de temps, 1 a 3 mesos, en els quals els alumnes aniran aprenent la correcta execució dels exercicis, incrementant la intensitat i amplitud d’aquests, i aconseguint una millora corporal progressiva.

Strechmoves és un sistema d’estirament, enfortiment, correcció postural i relaxació on es reforça i tonifica els músculs, millora la postura, aporta flexibilitat i equilibri, unifica cos i ment i crea una figura més estilitzada, utilitzant el nostre propi cos, com a material de treball, i exercicis de matalàs.

Els exercicis sobre matalàs, ens ensenyen que el cos és la millor i única eina necessària per a estar en excel·lent forma física, ja que tracta el cos com un tot integrat.
Treballem a través d’una seqüència d’exercicis amb transicions lentes, passant d’un isomètric a un altre, aconseguint un gran control muscular. En un sol exercici impliquem el màxim de músculs possibles, permetent que aquests moviments estirin els músculs. Al mateix temps que treballes la força-resistència muscular, aconsegueixes que el cos realitzi un esforç relaxat.

El concepte de treballar tota la musculatura simultàniament, però canviant de posició, és la forma més eficaç d’adquirir resistència, a més, en usar tots els músculs durant la mateixa sessió, no ens és necessari sobrecarregar una àrea concreta.

Els exercicis de matalàs i els isomètrics dempeus, han d’efectuar-se amb el màxim control per a evitar lesions i, per tant, optimitzar resultats. Per això mai hem de forçar més enllà de les nostres possibilitats i deixar que sigui el cos que de manera natural millori la seva força i flexibilitat. D’aquí la importància de realitzar la mateixa sessió durant un període llarg de temps, per a aconseguir arribar en cada exercici a la seva posició *optima per a cada individu.

La zona més important del nostre cos és la zona compresa entre la zona situada sota el cap i la base del gluti, al qual anomenem tronc, incloent-hi la zona abdominal i columna vertebral que és el centre de tota la nostra energia i l’origen d’on salin tots els moviments i extremitats. A aquest lloc el denominem CUORE.

Tots els exercicis isomètrics s’inicien en el cuore: lumbars, malucs i natges, per això la seva col·locació en cada exercici serà fonamental per a una correcta execució, i d’aquesta manera optimitzar els resultats, ja que és la manera d’implicar el màxim nombre de músculs en el mateix exercici.

Per a mantenir una correcta posició del cuore s’ha de pressionar el melic cap a la columna vertebral utilitzant els músculs abdominals. Aquesta acció no sols enforteix i estira notablement els músculs de la meitat inferior de l’esquena, sinó que també permet la creació d’una paret abdominal plana.
És fonamental estirar o estendre els músculs mentre s’enforteixen. No bloquejar-los o contreure’ls mentre realitzem un exercici.

En els exercicis de matalàs, la pelvis i la base de la columna vertebral han de romandre en contacte amb el sòl o mantenir-se en posició gràcies a l’acció del cuore i la seva correcta col·locació.
És important que tots els músculs del cos treballin a l’uníson, ja que és aquesta, precisament, la seva tendència natural i la que manté el sentit de l’equilibri del cos. Per a aconseguir aquesta meta resulta més eficaç concentrar-se a estabilitzar, o ancorar, l’àrea del cos que no aquesta en moviment.
Cada cançó de la nostra sessió aquesta composta per una sèrie d’exercicis, que es realitzen de manera seqüencial, i s’executen de manera fluida. Una posició ens ha de portar un altre realitzant només un canvi.
És molt important que realitzem una bona respiració, de manera que oxigenem molt bé el cos. La respiració ha de ser pausada i controlés, mai accelerada, portant l’aire cap al diafragma, no quedar-nos en el pit, traient-lo per la boca a poc a poc.

MODIFICACIÓ PER ALS DOLORS I LESIONS MÉS HABITUALS.

Dolor lumbar: sol ser el resultat d’empènyer els músculs abdominals cap endavant, deixant un escàs suport per als espinals. Per a eliminar aquest hàbit, concentra’t a tirar el melic cap a la columna vertebral.
Dolor de genoll: gairebé sempre està produït per la posició incorrecta del peu i de la cama, o per una sobre contracció, o sobre allargament dels músculs que envolten l’articulació del genoll. Procura no bloquejar el genoll i deixar-la relaxada mentre fas els moviments, utilitzant els glutis, quàdriceps, femorals… Etc. per a realitzar el moviment.
En posicions dempeus, amb genoll flexionat, procura que el genoll no sobrepassi la punta del peu i no realitzis sobre allargaments.
Dolor de coll: sol ser fruit de la feblesa muscular en les cervicals i de la contracció de les espatlles per a compensar aquesta feblesa. En realitzar els exercicis de matalàs, incorpora’t utilitzant els músculs de la zona abdominal, no del clatell, i torna a donar suport al cap quan notis que aquesta fent massa esforç, si és necessari, col·loca un petit coixí sota aquesta. Quan calgui elevar el cap no portis la barbeta cap al pit, ni portis el cap cap endarrere. Mantingues el cap alçat per a no estendre ni contreure les cervicals.

Un dels errors més comuns en realitzar posicions de Pilates consisteix a tibar les espatlles. Per a evitar-ho és important que et concentris a estendre suaument les cervicals, portant el cap al sostre i portant les espatlles cap endarrere i cap a sota manera relaxada.

ESTRUCTURA DE LA SESSIÓ:

*Track #1: *Warm *up (escalfament)

*Track #2: *Preestiraments

*Track #3: Treball de cames (isomètrics-dinàmics)

*Track #4: Isometria dempeus a través de Pilates (tronc inferior)

*Track #5: Equilibri

*Track #6: Treball abdominal (matalàs)

*Track #7: Estiraments (matalàs)

*Track #8: Isometria en matalàs Pilates (tronc superior)

*Track #9: Estiraments finals

*Track #10: Relaxació i respiració

OBESITAT: Exercici aeròbic? A vegades menys és més.
Òscar Fernández assessor tècnic Club Esportiu Mediterrani


Davant la mirada directa i freda, davant del mirall, un mateix comença a preguntar-se com pot reduir aquests quilos de més, i sobretot, com ha arribat a aquesta situació. És lògic pensar, que un comença a analitzar-se des d’un punt de vista exclusivament estètic, però actualment tenim molta informació al nostre al voltant, per a ser conscients dels problemes, en l’àmbit patològic, que repercuteixen en la nostra salut a causa del sobrepès i l’obesitat, factors que impliquen, entre altres, l’envelliment del cos.

El principal problema al qual ens enfrontem és la desmotivació. Una desmotivació generada pels dubtes (com aconseguirem aprimar i quant temps ens costarà aconseguir-ho) o les experiències passades (exercicis o activitats no motivadores, llargues en el temps i amb pocs resultats en contrapartida al temps dedicat).

Per a posar solució a un estat físic de sobrepès, hem de començar posant ordre i rutina a la nostra forma de vida, preguntant-nos: Com som?, Com estem?, Quin és i ha estat el meu estil de vida?, Què m’agrada? Quant temps i esforç estic disposat a dedicar?… Etc.

Abans de continuar hem d’exposar què entenem per una persona obesa, perquè uns dels problemes que provoca aquesta desmotivació és partir del principi d’igualtat, això és, acceptar que l’obès i el no obès tenen necessàriament la mateixa capacitat de resposta a la mateixa mena d’entrenament.

El terme obesitat deriva de l’expressió grega *ob-*edere, que significa sobreingesta, és a dir, consum excessiu d’aliments. En els nostres dies aquest excés a més és causat per una baixada en la qualitat dels aliments, alt contingut en greixos, productes industrialitzats, menjar precuinats… Etc., tot això inclòs, per a molt a gent, en un estil de vida sedentària.

Per això entendrem com a persona obesa aquella que té augment i excés en el percentatge de greix corporal relacionat amb una vida sedentària (segons l’estudi *DORICA, el 17,5% de la població considerada obesa és del sector femení i el 13,2% al masculí). La solució a aquesta situació és aparentment senzilla: dieta adequada i exercici físic. Però quina dieta i quins exercicis?

Una dieta adequada no sols ha d’ajudar a reduir percentatge de greix corporal, a més, també ha de ser rica en antioxidants, que ens ajuden a frenar els efectes de l’envelliment del nostre cos. Aquest tipus de dieta es basa en la nutrició *antienvelliment o dieta «antiaging«.

Al costat d’una dieta «antiaging» adequada a la persona, hem d’utilitzar l’exercici físic com una eina de control i reducció de l’obesitat i les patologies subjacents a aquesta.

A aquesta mena d’entrenament el denominem exercici terapèutic. Organitzacions com la NAOS (Nutrició, Activitat física i Prevenció de l’obesitat) exposen la necessària prescripció de l’exercici físic adequat que garanteixi adaptacions progressives, i instauri hàbits i comportaments per a tota la vida.

Davant el repte de guiar a una persona l’objectiu de la qual és aprimar i començar una vida saludable, el professional del sector esportiu ha de trobar una activitat, d’acord amb els gustos i aptituds del client, que li motivin i ajudin a continuar i crear una rutina en la seva vida. Aquesta activitat ha d’anar acompanyada d’una mena d’entrenament adequat a la pèrdua de greix corporal i aquí és on estudis recents poden fer-nos entendre i comprendre el perquè que a vegades menys és més.

Una de les teories més aplicades dins del món del fitness i de la medicina, és que l’entrenament aeròbic és el millor sistema per a perdre teixit gras. Aquesta teoria va néixer a la fi dels 60 als EUA gràcies al doctor Keneth Cooper. Estudis posteriors van donar suport a aquesta forma d’exercici per la quantitat de beneficis obtinguts sobre la salut cardiovascular i també en la pèrdua de teixit adipós. Recerques de bioquímica de l’exercici avalen aquesta pèrdua de greix per treball aeròbic pel fet que molta de l’energia per al treball muscular és aportada pels triglicèrids acumulats en el teixit adipós i en el múscul.

El treball aeròbic utilitza sucres i greixos com a combustible perquè els músculs funcionin.
Perquè reporti aquests resultats i beneficis, el treball aeròbic es realitza amb intensitats baixes i de llarga durada (intensitat entre 60-85% de fcm i una durada mínima de 30 minuts).

L’exercici aeròbic és un sistema d’entrenament bo i beneficiós per a l’organisme, amb resultat de pèrdua de pes, però lent per a aconseguir objectius en persones obeses i sedentàries.

Estudis científics han anat demostrant que paral·lelament a la pèrdua de greix, una cosa no desitjable també estava succeint: reducció de la massa muscular, sobretot en persones no esportistes.

S’han comprovat diferències de resposta en l’exercici aeròbic entre persones obeses i no obeses. Per exemple, en persones obeses i sedentàries, l’estimulació de la lipòlisis (mobilització dels greixos: procés metabòlic on els lípids de l’organisme són transformats per a produir àcids grassos i glicerol, per a cobrir les necessitats energètiques produint una pèrdua de teixit adipós), és inferior que en una persona no obesa o esportista.

Una altra diferència és que en persones obeses existeix una pèrdua de massa muscular associada a l’alliberament de grans quantitats de cortisol i insulina, al costat d’un disminuït alliberament d’adrenalina i hormona del creixement.

Aquestes i altres diferències en la resposta metabòlica, poden portar-nos al fet que considerar l’exercici aeròbic exclusivament, no és una bona opció per a aconseguir una reducció del teixit adipós.

Actualment s’han realitzat estudis que inclouen i es basen en aquestes diferències de la resposta de l’exercici aeròbic per a poder executar mètodes d’entrenament que afavoreixin la crema de greix alhora que fomenten l’augment de massa muscular. Això provocarà un augment en el consum d’energia i per tant un augment en el procés de lipòlisis a mesura que la persona assoleix un hàbit d’entrenament.

Aquests diferents mètodes d’entrenament es basen en la realització d’exercicis d’alta intensitat en períodes curts d’execució, i poc temps de descans, és a dir entrenaments curts però intensos. Menor temps i major rapidesa en els resultats.

En el Club Esportiu Mediterrani introduir aquests sistemes d’entrenament a moltes de les nostres classes que busquen aquest objectiu: CORPORALFITFUNCIONALFITHIIT TONOWORKXFITPUMP COMBO, FITCROSS.

Amb entrenaments de curta durada, acompanyats de sistemes d’entrenament preventiu, aconseguim resultats òptims en menor temps, i aconseguint que el client aconsegueixi els seus objectius.

Aquests entrenaments es basen en exercicis combinats i funcionals, és a dir, aquells que impliquen molts músculs durant el moviment, destacant la importància del treball de força per a aprimar (construir múscul t’ajuda a cremar més calories), combinant-ho amb entrenaments de resistència metabòlica i treball intervàl·lic.

Aquest exercici breu però d’alta intensitat crea un deute d’oxigen EPOC que provoca un estímul del metabolisme fins i tot hores després d’haver acabat l’activitat física.

L’important no és rebutjar cap mena d’entrenament per a aconseguir un objectiu, sinó utilitzar els diferents tipus d’entrenaments, combinar-los i adequar-los a les necessitats i perfil de la persona que els realitzarà, per a aconseguir uns resultats òptims i sobretot inculcar un estil de vida saludable d’una manera divertida, amena i motivadora.

COM MILLORAR LA RECUPERACIÓ MUSCULAR
Òscar Fernández assessor Club Esportiu Mediterrani

Després d’un dur entrenament, o d’un llarg període de temps realitzant exercici físic continuat, els nostres músculs i articulacions necessiten una bona recuperació. El nostre cos necessita un temps de descans i una recuperació adequada, per a poder millorar el rendiment dels nostres músculs, no sobrecarregar-los i per tant, evitar possibles lesions.

Aquest temps de recuperació muscular, és l’única manera de millorar i poder afrontar el següent entrenament amb major potència i aprofitar tots els beneficis que l’activitat esportiva ens aporta.

Quan parlem de temps de recuperació, ens referim, principalment, a dos tipus de recuperació, segons el perfil de l’esportista:

Una recuperació passiva: per a aquells esportistes d’elit, alt rendiment o aquelles persones que realitzen activitats d’alta intensitat com anar a córrer, bicicleta de grans distàncies, entrenaments metabòlics, intervàl·lics com el *Crossfit, *Hiit *training.. Etc.

Una recuperació més activa: per a totes aquelles persones que fan activitats dirigides en grup, que no són d’alta intensitat, fitness… Etc. Per aquestes, la recuperació pot consistir, simplement, a combinar aquestes classes amb altres complementàries a l’exercici, com pot ser classes de tonificació, amb classes d’estiraments, o amb activitats d’intensitat més baixa.

Quant temps hem de descansar entre entrenaments d’alta intensitat?

Quin tipus de nutrició és adequat per a millorar la nostra recuperació muscular?

Per a poder respondre a aquestes preguntes, introduirem el concepte de Sobrecompensació.

La sobrecompensació és l’habilitat del nostre cos, a rendir a un nivell igual o major en comparació al període d’entrenament anterior.

Aquesta sobrecompensació, per descomptat depèn de la mena d’entrenament i la intensitat en què s’ha realitzat, no és el mateix una classe funcional i intervàl·lica d’intensitat alta, que una classe de Pilates.
La primera necessitarem més temps de descans per a poder fer la mateixa classe a la mateixa intensitat o major, és a dir la sobrecompensació serà més alta.
Tampoc és mateix, el temps de descans que ha de fer un principiant entre sortir a córrer un dia i el següent dia, que quan surt a córrer un veterà.

Per exemple, una errada molt comuna, entre gent que s’inicia en el Running, és tornar a sortir a córrer molt aviat, sense haver passat per una bona recuperació, i com té una sobrecompensació molt baixa, existeixen moltes possibilitats de sofrir lesions, fractures per estrès…. Etc. En aquest cas seria molt recomanable fer 2 o 3 dies de recuperació passiva o fer una altra activitat complementària com entrenament de força moderada, estiraments, descàrrega miofascial… Etc.

La recuperació muscular comença uns 30 minuts després de finalitzar el nostre entrenament, això significa que hem de començar a hidratar-nos durant i immediatament després de finalitzar l’activitat, perquè quan comenci el procés de recuperació tinguem els nostres tancs hídrics plens.

Recorda que som un 60% d’aigua i perquè el nostre organisme funcioni de manera correcta és essencial mantenir-lo amb la proporció d’aigua corresponent.

En general, un esportista perd una mitjana d’1 a 2,5 litres per hora d’exercici intens, i per a reposar aquesta pèrdua, abans, sempre ens fem la mateixa pregunta: que és millor beure aigua o una beguda esportiva isotònica? La resposta serà diferent, segons l’esforç, la intensitat o la climatologia.

Abans de l’exercici: El més recomanable és beure AIGUA, sempre que es tingui una alimentació equilibrada i no tinguem dèficit d’electròlits.

Durant l’exercici: És suficient amb ingerir AIGUA, quan realitzem sessions d’entrenament de fins a 60 minuts de durada i intensitat baixa, mentre que en sessions de més de 60 minuts o d’alta intensitat, pot complementar-se amb una beguda esportiva isotònica que contingui de 6 a 8 g. per 100 ml de carbohidrats i electròlits.

Després de l’exercici: És suficient ingerir AIGUA, quan hem realitzat una sessió de fins a 60 minuts o intensitat baixa, mentre que en finalitzar sessions de més de 60 minuts o intensitat alta, es pot complementar amb una beguda isotònica.

Una altra pregunta que ens podem fer, és quina quantitat d’aigua necessitem prendre? Els estudis ens indiquen que el convenient és beure un volum de líquid igual a 1,2 – 1,5 vegades el pes perdut durant l’exercici. Com podem saber el pes perdut durant l’exercici? Doncs simplement haurem de pesar-nos abans i després (o només després si coneixem el nostre pes) per a saber quants quilos hem baixat.

Per exemple, si un esportista comprova que ha perdut 1 kg després de l’entrenament, convindria beure entre 1,2 litres i 1,5 litres d’aigua.

Els carbohidrats, proteïnes i sodi, també són molt importants per a després del nostre entrenament i afavorir una bona recuperació. El nostre menjar postentrenament, hauria de contenir aquests carbohidrats, greixos i proteïnes essencials, i ingerir-la una hora després de realitzar l’exercici.

Existeixen molts suplements que ajuden a la recuperació muscular, i encara que no sóc molt partidari del seu ús, havent-hi una infinitat d’aliments naturals, ens pot ajudar a prendre abans d’anar al llit, un suplement de magnesi, els dies que hem realitzat un entrenament molt intens.
El magnesi ajuda al nostre sistema a la recuperació, a través del somni, que és el procés natural que té el nostre cos per a recuperar-se i el moment més òptim per aquesta funció.

És per això, que per una bona recuperació, a part d’una hidratació, una bona dieta i un període de descans adequat entre entrenaments, és imprescindible dormir bé i les hores adequades, ja que la falta de somni incideix directament en una mala recuperació muscular.

En resum, com podem reconèixer si estem fent un bon procés de recuperació?

L’indicador més idoni és el nostre propi benestar, escoltar al nostre cos. L’esgotament, el dolor muscular prolongat, la tensió muscular i la falta de somni són indicadors d’un possible sobreentrenament, i està a les nostres mans, fer esport d’una manera activa i sana.

ENTRENAMENT FUNCIONAL . Fes que el teu cos funcioni  /  Òscar Fernández. Assessor tècnic

Fer de l’exercici físic una eina per guarir o prevenir lesions, és un fet que es dóna en l’àmbit de la rehabilitació des de fa molt temps, aquest tipus d’exercici es denomina exercici terapèutic. En l’àmbit de l’entrenament esportiu, es va observar els grans beneficis que aportava aquest mètode, per tant, perquè no aplicar-ho en la manera d’entrenar el nostre cos? Seria possible poder augmentar el nostre rendiment, disminuint el nostre risc de lesions? La resposta és sí.

 

El nostre cos és una màquina que ens ajuda a poder realitzar una infinitat de moviments, que ens permeten fer no només una vida quotidiana ( aixecar-se, caminar, agafar al nen en braços, carregar coses, pujar escales..etc ) sinó també activitats lúdiques ( córrer, anar amb bici, nedar, ballar, escalar, jugar a futbol…..etc ) . Per tant, perquè no realitzar un entrenament que aconsegueixi que el nostre cos funcioni d’una manera òptima en tots els àmbits de la nostra rutina setmanal.

 

Amb aquest objectiu es va crear l’entrenament funcional.

La Propiocepció és un concepte en el qual es basa l’exercici terapèutic, i que fa referència a la capacitat del nostre cos per detectar el moviment i posició de les articulacions, important en els moviments comuns que es realitzen diàriament, i per descomptat, en els esportius.

Actualment es coneix com » la consciència de la posició i moviment articular, la velocitat i la força muscular aplicada en un moviment » , és a dir: com ens movem i com preparem al cos per a això.

El moviment humà es realitza en 3 plànols i eixos, o la combinació d’ells, per això la necessitat de realitzar un entrenament tenint en compte la manera i l’objectiu en què es mou el nostre cos.

L’entrenament funcional se centra a exercitar diferents grups musculars alhora ( i no de forma aïllada com en l’entrenament tradicional ) , tenint en compte el moviment articular i els seus eixos que després seran aplicats amb major efectivitat en la pràctica esportiva o qualsevol acció de la nostra vida quotidiana.

 

Existeixen deu factors corporals reconeguts que realitza l’entrenament funcional combinat amb sistemes metabòlics , en una mateixa sessió:

  1. Resistència cardiovascular.
  2. Resistència muscular.
  3. Força.
  4. Elasticitat.
  5. Potència.
  6. Coordinació.
  7. Velocitat.
  8. Agilitat.
  9. Equilibri.
  10. Consum calòric òptim.

Un bon entrenament funcional aconsegueix:

1- Reduir la falta de força absoluta i optimitzar la força que es necessita en els nostres moviments.

2- Prevenir lesions.

3- Minimitzar el risc de lesió en els entrenaments o activitats físiques

4- Incrementar l’eficiència neuromuscular (coordinació).

5- Millorar la resistència cardiovascular.

6- Millora la força muscular.

7- Millora la capacitat de recuperació.

8- Estilitzar el teu cos.

 

Al Club podràs trobar classes on s’ utilitzen sistemes d’ entrenament funcional, com poden ser les classes de CORPORALFIT o HIIT TONO, i classes específiques funcionals con FUNCIONALFIT o FUNCIONALWELL.

Descobreix la manera que EL TEU COS FUNCIONI DE MANERA ÒPTIMA realitzant un entrenament diferent, amè, divertit i complet.